31.5.10

como en casa / jak w domu

Viajar para nosotros es descubrir y aprender pero también compartir y hacer viajar a los otros. Es verdad que uno puede viajar lejos y descubrir lugares exóticos como también es verdad que uno puede viajar sin moverse. Para nosotros lo más importante en este viaje es el encuentro con el otro (eso que tan bien describió Ryszard Kapuscinski en su libro con el mismo título) para ayudarnos a respetar y entender mejor a los demás.

Al mismo tiempo intentamos conocernos un poco más a nosotros mismos ya que al fin y al cabo los demás son siempre espejos donde vernos reflejados

Pobres, lo que se dice pobres, son los que no tienen tiempo para perder el tiempo.
Pobres, lo que se dice pobres, son los que no tienen silencio, ni pueden comprarlo.
Pobres, lo que se dice pobres, son los que tienen piernas y se han olvidado de caminar, como las alas de las gallinas se han olvidado de volar.
Pobres, lo que se dice pobres, son los que comen basura y pagan por ella como si fuese comida.
Pobres, lo que se dice pobres, son los que no tienen más libertad que la libertad de elegir entre uno y otro canal de televisión.
Pobres, lo que se dice pobres, son los que viven dramas pasionales con las máquinas.
Pobres, lo que se dice pobres, son los que siempre son muchos y están siempre solos.
Pobres, lo que se dice pobres, son los que no saben que son pobres.
(Eduardo Galeano)

To prawda ze mozna wyjechac daleko i odkrywac egzotyczne swiaty, ale podrozowaniem moze tez byc kazdy dzien, kazde spotkanie z drugim czlowiekiem, kazda okazja by lepiej poznawac siebie w kontakcie z innymi.


Biedni to ci, ktorzy nie maja czasu na tracenie czasu.
Biedni to ci, ktorzy nie maja ciszy i nie moga jej kupic.
Biedni to ci, ktorzy maja nogi, a zapomnieli jak sie na nich chodzi, tak jak kury zapomnialy latac.
Biedni to ci, ktorzy jedza niezdrowo i mysla ze to smakolyki.
Biedni to ci, ktorych wolnosc ogranicza sie do wyboru miedzy jednym a drugim kanalem telewizyjnym.
Biedni to ci, ktorzy wiecznie otoczeni innymi, sa tak na prawde samotni.
Biedni to ci, ktorzy nie wiedza, ze sa biedni.
(Eduardo Galeano)

Voyager pour nous est de découvrir y apprendre mais aussi de partager et faire voyager les autres. On espère que dans ce blog vous pourriez trouver quelque chose que vous parle. Vous êtes invité à faire des commentaires si cela vous intéresse.

C’est vrai qu’on peut aller loin et découvrir des choses exotiques. On peut aussi voyager sans bouger. Pour nous le plus important dans ce voyage est que cela soit une expérience riche en rencontres humaines, qu’en parcourant le monde on apprend à comprendre et respecter mieux les autres, connaitre mieux nous même, vivre plus sain et avec plus de sérénité…

On vous souhaite un beau voyage et une belle journée.

Les pauvres, ce qu'on dit des pauvres, sont ceux qui n'ont pas de temps pour perdre le temps.
Les pauvres, ce qu'on dit des pauvres, sont ceux qui n'ont pas de silence et ne peuvent pas l'acheter.
Les pauvres, ce qu'on dit des pauvres, sont ceux qui ont des jambes mais ils ont oubliés de marcher, pareil comme les ailes des poules qui ont oubliées de voler.
Les pauvres, ce qu'on dit des pauvres, sont ceux qui mangent des ordures et paient pour ceci comme si c’était délicieux.
Les pauvres, ce qu'on dit des pauvres, sont ceux qui n'ont pas plus de liberté que de choisir entre l'un et un autre canal de la télévision.
Les pauvres, ce qu'on dit des pauvres, sont ceux qui sont toujours entourés mais qui sont toujours seuls.
Les pauvres, ce qu'on dit des pauvres, sont ceux qui ne savent pas qu'ils sont pauvres.
(Eduardo Galeano)

Toma tiempo hacer el blog en 2 lenguas pero la gente nos reclama también en francés y en inglés. Nuestra amiga Brownie de Londres se siente como si caminara con tacones por la muralla china cuando intenta leer lo que escribimos. Esperamos que pronto aprenda español o polaco…
Duzo czasu zajmuje nam pisanie bloga w dwoch jezykach. Tymczasem nasi bliscy prosza o wersje po francusku czy angielsku. Brownie, nasza kolezanka z Londynu czuje sie jakby chodzila na szpilkach po Chinskim Murze, kiedy probuje zrozumiec co piszemy. Oto rysunek dla niej i mamy nadzieje ze wezmie sie za nauke polskiego lub hiszpanskiego.
Il prend du temps de faire le blog en 2 langues mais les gens réclament aussi la version française et anglaise. Notre amie Brownie de Londres se sent comme si elle marchait avec des talons aiguilles sur la muraille chinoise quand elle essaie de lire ce que nous écrivons. Nous espérons que bientôt elle va apprendre l'espagnol ou le polonais …
It takes time to do the blog in 2 languages but people ask us also French and English version. Our friend Brownie of London feels like walking the Great Wall of China in a pair of high heels when she tries to read what we say. We hope that soon she will learn Spanish or Polish.
Chinchiná en la región andina del centro colombiano. Subiendo al monte por caminos empinados, solo accesibles en jeep
Chinchina, miasteczko w kolumbijskich Andach otoczone plantacjami kawy na stromych zboczach gor.
Chinchiná, une petite ville dans la région andine au centre de Colombie entourée par des plantations de café.

Rodeados de cafetales a más de 1000m de altura nos dirigimos a la finca ‘Porvenir’ donde nos espera Gloria, amiga de la familia que nos acogió en Manizales
Wspinamy sie na jedna z nich, plantacje “Ku przyszlosci”, gdzie czeka na nas Gloria, przyjaciolka rodzinki z Manizales, miejscowosci z ktorej tu przybylismy.
Nous nous dirigeons à la propriété ‘ un Avenir ‘ où nous attend Gloria, l'amie de la famille qu’on a rencontré à Manizales.

Los cafetales pueblan estas montañas increíblemente fértiles y se alinean en pendientes imposibles
Ziamia jest tu niezwykle urodzajna, tak samo jak niezwykle strome sa zbocza gor, gdzie rosnie kawa.
Les caféières peuplent ces montagnes fertiles et très inclinées.

Cansados del viaje, faltos del cariño de una familia encontramos aquí la mejor cura posible y toda la energía que necesitábamos. Los abuelos Albeiro y Gloria, con sus hijas Sonia, Marcela y Tatiana y los nietos Santiago, Mateo, Manuela y el pequeño Nicolás. Desde aquí os enviamos un abrazo enorme
Zmeczeni podroza, wychudzeni i teskniacy za naszymi bliskimi znajdujemy tu super rodzinke - najlepsze lekarstwo na przywrocenie nam energii, ktorej tak potrzebujemy: dziadkow Albeiro i Glorie, ich corki Sonie, Marcele i Tatiane oraz wnuczki Santiago, Mateo, Manuele i malego Mikolajka (Nicolas).
Fatigués de conditions de voyage et en manque de nos amis et familles on a trouvé ici tout don on a eu besoin – une famille extraordinaire et très hospitalière : les grands-parents Albeiro et Gloria, leur trois filles : Sonia, Marcela et Tatiana et les grands-fils : Santiago, Mateo, Manuela et petit Nicolas.

En un día lluvioso Albeiro nos enseña su finca. El brote del café; de aquí a nuestra taza matituna
Albeiro oprowadzanas po swojej posiadlosci pokazujac nam jak wyglada proces uprawy kawy od malej roslinki do brazowo-ciemnego napoju, ktory pijemy z wielkim smakiem.
De la petite plante au café qu’on boit chaque matin…le grand père nous enseigne sa propriété.

Aprendemos los ciclos del cafetal; las épocas de recolección; los insectos que afectan la cosecha.
Uczymy sie o cyklach na plantacji, terminach zbiorow, insektach atakujacych drzewka...
Il nous explique les cycles de la caféière; les époques de récolte et nous parle des insectes qui affectent la graine.
Estamos en invierno, temperaturas frescas y lluvia. Los granos rojos de café escasean y Juan es el único jornalero trabajando ahora en la finca
Teraz jest zima, chlodna temperatura (dla kawy, bo dla nas idealna), czasem pada. O tej porze roku jeden Juan wystarcza jako pracownik na zebranie nielicznych czerwonych owocow.
On est en hiver, la température fraîche et de temps en temps la pluie. Les grains rouges de café on ne les voit pas nombreuses. Un seul travailleur suffit dans cette époque de l'année.

El café recién cogido se despulpa, se limpia y se deja fermentar durante un día
Swiezo zebrana kawe poddaje sie procesowi obierania ze skorki i mycia i tak zostawia na caly dzien i noc.
Al día siguiente el agua corre y separa los granos de calidad de los vanos, que flotan y se venderán a menor precio.
Nastepnego dnia w bierzacej wodzie oddziela sie ziarna dobre od robaczywych (te drugie sa lzejsze i wyplywaja na powierzchnie).
Del lavado al secado (2-3 días) y de allí se vende a la fábrica para el proceso de tostado. El precio pagado depende de la cantidad de broca (insecto que malogra los granos) y puede alcanzar los 70000pesos por 25libras (12.5kg)
Po kilku dniach suszenia ziaren sprzedaje sie je do fabryki w miasteczku, gdzie zostaja poddane procesowi pieczenia. Cena zalezy od jakosci ziarna (im mniej uszkodzone przez robaka tym drozsze) i dochodzi do 70 tys. pesos (okolo 100 zl.) za 12,5 kg.
Les grains de café une fois épluchée, lavées et séchées sont prêtes à les vendre à la fabrique dans la ville en bas.

La vida en el campo, desapareciendo tan rápido en nuestros países y donde todo parece funcionar con más armonía. Personas, animales y árboles, cada uno parece tener su función.
Zycie wydaje sie tu takie sielankowe…daleko od zgielku miasta, wszyscy zyja tu w zgodzie i harmonii : rodzinka, zwierzeta, rosliny. Wszystko ma swoje miejsce i funkcje.
La vie ici parait si tranquille…loin du bruit de la ville vivent les gens, les animaux, des plantes…tous en harmonie, chacun a sa place et son rôle.

Esta cocina nos devuelve a la infancia. Aneta a su casa en el campo y a mi la casa de mis abuelos
Kuchnia jak z bajki lub jak u babci z dawnych czasow i pieczenie na prawdziwym ogniu.
La cuisine avec plein de couleurs, comme chez la grand-mère ou bien dans un compte de fée.

Tatiana karmiaca malego Mikolajka w progu kuchni.

Junto al arroz, el alimento básico de Colombia es el maíz que molemos cada mañana para preparar arepas
Obok ryzu kukurydza jest podstawowym pozywieniem w Kolumbii. Co rano mielimy ja na placki zwane tu arepas.
Á côté du riz, l'aliment basique de la Colombie est le maïs qu'on prépare chaque matin pour en faire arepas.
Preparando arepas, bien delgaditas y redondas…
Przypomina mi sie dziecinstwo i pomaganie mamie w kuchni

…cocidas al fuego
Pieczemy kukurydziane krazki

Arepa, carne estofada y plátano aborrajado (banana asada con mantequilla, queso y mermelada de guayaba)
Arepa, gotowane miesko z sosem i smazony banan z domowej produkcji marmolada i bialym serem….mmmmmm pynia!
Arepa, accompagnée par la viande et un plátano au chaud (banana rôtie avec beurre, fromage et confiture de goyave).
Para comer toca carne. Y hoy fue el día de este pollo
Sa tez kury …i dzisiaj przyszedl dzien na jedna z nich. Wsadza sie je do wiadra bez dna, zwiazana za nogi i jednym cieciem wycina sie jej jezyk…nie ma szarpania, ganiania za nia po podworku, wszystko odbywa sie szybko i spokojnie. Kura jakby wiedziala, co ja czeka i byla na to psychicznie przygotowana.
Il était une fois un poulet…et son dernier jour…
Otro día toca morcilla con sangre de cerdo, arroz sudado, arveja, bolo, lechuga, cebolla larga y cebolla de huevo, ajo, orégano, poleo, comino. Luego se hierve durante una hora
Gloria krecaca kiszke. Oprocz swinskiej krwi i ryzu dodaje warzywa, gruby szczypiorek, czosnek, oregano, kminek..wyglada to zatrwazajaco…ale po ugotowaniu smakuje calkiem niezle.
Un autre jour Gloria fait le boudin avec du sang de cochon, du riz, de l'oignon, de l'ail, de l'origan, des légumes…parait peu agréable à vrai dire…mais une fois cuit a le goût délicieux.

A monkey también le toca limpiarse
Monkey w koncu doczekal sie prania. Nigdy jeszcze nie byl taki czysty od czasu kiedy go znalazlam.
Finalement, après 3 mois de voyage, Monkey est prêt de prendre la douche...

Como a Nicolás que no para de salpicarnos. El pequeñito de la casa trepando y corriendo sin cesar llena todos los rincones de alegría
Kapiemy rowniez malego Mikolajka, ktory rozlewa wode dookola siebie, bo wszystko dla niego jest zabawe.
No aguanté más. Toca cortarse el pelo
Przyszedl tez czas na obciecie Czeska, ktorego kudelki tak urosly przez 3 miesiace, ze mozna byloby plesc warkocze.

Jeden z trzech malych kotkow, rowniez czlonek rodzinki.

Los 3hermanos, Santi, Manuela y Mateo. Muy educados, inteligentes y amantes de saltar por todas partes
Trojka rodzenstwa : Santi, Manuela i Mateo. Sympatyczni, inteligentni i niezmordowani w wymyslaniu sobie zabaw.
Les 3 frères: Santi, Manuela et Mateo; très sympa, intelligents et jamais fatigués d’inventer des jeux.

Manuela
Mateo y el gallo polaco
Mateo wyglada niepozornie, jak grzeczny i niesmialy chlopczyk…ale kiedy zrobi koguta na zel to wyglada bojowo, jak kogucisko maszerujace po podworku (tyle, ze nie ma takich opierzonych nog…)
Mateo parait un garçon bien tranquille…mais il a aussi son coté rebelle quand il veut faire la concurrence au coq et met du gel dans les cheveux.

Nicolás nos acompaña a todas partes. Conoce la finca al dedillo y con sus dos añitos no hay valla, pared o puerta que se le resista
Mikolajek ma zaledwie dwa lata ale zna tu kazdy kat. Wszedzie wchodzi, wspina sie, biega, zaglada…Podoba nam sie bardzo jak go wychowuja, ze ma tyle swobody, ze pozwala mu sie bezstresowo przewracac, probowac, odkrywac swiat, uczyc nowych rzeczy. Nikt tu nie krzyczy, nie zlosci sie, nie traci cierpliwosci.
Nico est un enfant adorable. A penne 2 ans et il connait chaque coin. On admire la façon dont il est éduqué ici; avec telle liberté et l’amour.

Nos vamos de compra al mercado del sábado. Un jeep nos sube de vuelta a casa y disfrutamos todos y cada uno de los baches del camino
W kazda sobote dziadek jedzie na targ i robi zakupy na caly tydzien. Tym razem towarzysza mu wnuczki i Czesiek i wszyscy z zadowoleniem wracaja jeepem po wyboistej sciezce (niczym innym nie da sie tu wspiac).
Chaque samedi le grand-père va au marché pour faire des cours. Cette fois il est accompagné par Francesc, Mateo et Santiago. Ils reviennent tous en jeep (rien d’autre ne peut arriver ici, si haut) emmenant plein de marchandises pour toute la semaine.

Mujarra roja, pescado fresco para comer
Oprocz kawy nasza rodzinka ma rowniesz liczne drzewa owocowe i swieze rybki.
A part du café on a aussi des arbres de fruits (guanaba, guanabana, limon, orange, banana …) et les poissons.
Queremos colaborar en las tareas de la casa y hoy limpiamos las mazorcas de maíz
Nie trafilismy na sezon zbiorow kawy ale znajdujemy sobie inna prace : obieranie kukurydzy.On trouve un petit travail pour nous…

gallos, gallinas, pollitos, patos, gatos, perros…
kury, koguty, kurczaki, kaczki, koty, psy... samo zycie!
des coqs, des poules, des canards, des chats, des chiens…

Gallo polaco. Aneta por fin encontró a un compatriota
Kogut Polaco (bo niby polskiego pochodzenia)….w koncu spotykam jakiegos rodaka!
Le coq polonais ….en fin un compatriote!
Desde la finca se divisa las montañas alrededor llenas de cafetales y la ciudad de Chinchiná
Z podworka przed domem rozposciera sie widok na miasteczko Chinchina, piekny kosciol z witrazami, stadion i fabryke kawy.
Devant la maison on a une belle vue sur la ville en bas – Chinchina et la fabrique du café Juan Valdés – très connue marque colombienne.
Albeiro, el abuelo
A widoczki najlepiej ogladac z hamaka.
Nicolás
Nico enfermó y a medianoche bajamos caminando con su mamá Marcela hasta el hospital. Resultó tener otitis y a las 3 de la noche regresamos somnolientos subiendo otra vez la cuesta guiados por la luna llena
Mikolajek rozchorowal sie troche i w nocy wraz z Marcela, jego mama, idziemy do szpitala z malym zawiniatkiem spiacym Czeskowi na ramieniu. Okazalo sie ze ma zapalenie ucha i troche gardla, ale na drugi dzien jest juz zdrowy.
Une nuit Nico ne va pas bien et on accompagne Marcela, sa mère à l`hôpital. On va à pieds avec le petit dormant dans le bras de Francesc. La pleine lune nous guide.
A la mañana siguiente olvidamos todos los duros momentos de este viaje cuando Gloria nos trajo el desayuno a la cama. Sentimos la hospitalidad colombiana en su máxima expresión
Rano Gloria obudzila nas sniadaniem do lozka. Przy tak niezwyklej, kolumbianskiej goscinnosci zapomnielismy o wszystkich niewygodach podrozy.
Le matin Gloria nous amène le petit déjeuner au lit! Avec une hospitalité si adorable on recouper nos forces et on recharge nos batteries d’énergie et d’optimisme.
Sala de estar de la casa. Todas las habitaciones se comunican y a la vez tiene puerta directa hacia el exterior. En ningún hotel de lujo nos sentiríamos tan bien como aquí
Pokoj z widokiem na kuchnie. Wszystkie pomieszczenia w domu maja drzwi przechodnie a jednoczesnie kazde otwiera sie na zewnatrz za pomoca drzwi, ktore sluza jednoczesnie za okna. Nawet w luksusowym hotelu nie czulibysmy sie lepiej.
Le salon avec vue sur la cuisine. Toutes les pièces de la maison son connectées et également toutes ont la porte qui donne à l’extérieur et qui devient la fenêtre une fois grande ouverte. Même dans un hôtel de luxe on ne pourrait pas nous sentir mieux.
Sniacy Mateo…
Aneta enseña a Santiago técnicas creativas de dibujo
Santiago ma smykalke do rysowania, wiec sobie troche tworzymy...


Pasado y presente. En esta casa los portátiles y el internet inalámbrico también encontraron su sitio
Skromnie, mozna rzec nawet ubogo, bez materialnej przesady…ale jest internet.

Santiago i Mateo to urodzeni akrobaci. Jak nie ma juz na co wejsc to sami buduja sobie tory przeszkod lub wycinaja sciezke do rzeki maczeta.
Santi et Mateo sont des garçons-acrobates. S’ils n’ont plus rien à monter sur, ils inventent des jouets, une piste d'obstacles etc.

Chinchiná de noche
Widok z podworka na Chinchine.
Panorama de la cour...
Aneta observando la ciudad desde lo más alto de la montaña. Nos gusta la ciudad... de lejos.
Wspinamy sie na szczyt gory, na ktorej jest nasz domek i podziwiamy nocne swiatla miasta w dole.
La nuit nous offre des belles vues … on aime bien la ville… spécialement de loin.
Una noche preparamos tortilla, otra pasta polaca y ‘coca d’escalibat’ y otra mojitos, que tomamos al son de salsa, mientras Sonia y Tatiana nos enseñaron a bailar
Jest tez czas na nauke salsy i popijanie mojito (aguardiente – tutejsza wodka z lemonka, mieta i cukrem), ktore przygotowalismy tej samej nocy.
On prépare un bon mojito et on apprends à danser salsa...ce n’est pas évidant...il fallait préparer plus de mojito.
Marcela y Sonia estudian aquí, en Chinchiná. Tatiana, la hermana pequeña estudia su posgrado en Bogotá y vino este fin de semana para las elecciones presidenciales
Dwie siostry: Sonia i Tatiana. Marcela studiuje i pracuje w Cinchina, Sonia w Manizales, miescie obok, a Tatiana daleko w stolicy, z ktorej przyjechala do domu w ten weekend specjalnie na wybory prezydenckie. W Kolumbii kampania wyborcza jest na wysokim poziomie, kulturalna i rzeczowa, a kandydaci mowia o tym, co maja do zaoferowania, zamiast krytykowac innych. Jest tez motywacja do glosowania, w postaci kuponu obecnosci, dzieki ktoremu ma sie pozniej znizke np. na studia. Mowi sie tez o falszowaniu wyborow...ale to juz inna bajka.
Deux de trois sœurs vivent près de ses parents et Tatiana fais ses études bien loin, à Bogota. Elle est venue ce week-end pour les élections présidentielles.

Albeiro y Gloria en estos días nos enseñaron muchas cosas. Su hospitalidad, su humildad y su amabilidad son difíciles de describir y nos llenó de energía conocer a esta familia tan unida
Albeiro i Gloria, w tych dniach ucza nas wielu rzeczy. Ich goscinnosc, skromnosc i uprzejmosc daja nam mnostwo pozytywnej energii. Sa przemila para i ujmujace jest, ze po 28 latach malzenstwa mowia do siebie : mi amor (kochanie). Jakby to bylo pieknie, gdyby wszyscy potrafili tak zyc jak oni!
Albeiro et Gloria, des grands-parents. Un couple adorable, très modeste, extrêmement hospitalière et amicale, avec beaucoup d’énergie. Après avoir passé 28 ans ensemble ils s’appellent toujours mon chéri, ma chérie. Le monde serait plus beau s’il y aurait plus de gens comme eux.

11 comentarios:

  1. Hola Francesc,
    tot i que em conecto molt poc al vostre blog, quan ho faig, m'encanta veure les fotos i llegir els comentaris. Aconseguiu que viatgi una mica amb vosaltres! em feu enveja sana! trobo admirable la currada que us esteu fent amb aquest blog, les fotos els dibuixos, els textos introductoris... és genial, segur que després agraireu haver-ho fet. Seguiu amb la idea del llibre de cuina-viatge?
    disfruteu molt!
    Neus Ayza

    ResponderEliminar
  2. Hola fills, llegir aquesta ultima publicacio m' ha fet saltar les llagrimes, sento que os troveu com a casa en mig d' aquesta gent tant especial i meravellosa, sels nota en la cara que son molt humans. M'alegra molt que trobe-ho aquest carinyo tan familiar.les fotos impresionants com sempre i el dibuixos cada vegada l'Aneta es supera més.
    Petons.
    la mare

    ResponderEliminar
  3. whola viajeros
    Pues como decia tu madre, este ùltimo me hace saltar la lagrimilla y siento una envidiaaaaaaaaaaaa muy rica... Gracias por devolverme los ojos de tanto en tanto... y seguimos viajando juntos ;P...

    ResponderEliminar
  4. queridos Francec y Aneta, me encantan las fotos, los dibujos, los relatos...
    nos hacen participar de vuestros viajes. el paisaje natural y el paisaje humano es maravilloso.. seguid disfrutando!
    besos

    ResponderEliminar
  5. hola Francesc i Aneta ja teniu rao que amb perdut el contacte amb la terra i tot u comprem envasat,i la natura es una cosa apart de les nostres vides es precios quines vistes quina verdo i quina gent pero ja se sap contra mes tens mes individualista et tornes i m`ancantat el escrit del llibre pobres, los que se dicen pobres son los que comen basura y pagan por ella.abrasada cosmica cris

    ResponderEliminar
  6. I love it.....fantastic....encore...more.....can't believe u r going to be out there till January 2011..u lucky devils.....xxxb

    ResponderEliminar
  7. Hola Francesc i Aneta, miro vuetro blog de tanto en tanto, pero no suelo escribir comentario por que vuestra odisea me parece irreal. Creo que vuestra vuelta a la vida cotidiana, que dejasteis, os va a resultar más dura que lo que estais haciendo.
    Animo y "pa lante"
    Tu primo Arturo, Cambrils

    ResponderEliminar
  8. Salut Aneta,

    La dernière fois que tu me parlais de ton voyage c'était à Clermont, en regardant votre blog (ça bloquait à chaque fois, mais pas aujourd'hui)ça a l'air encore mieux que ce que tu m'avais dit. Je ne sais pas ce que vous avez prévu de faire de toutes vos photos et vos dessins en rentrant, mais c'est vraiment joli (j'aime toujours autant quand tu dessines vos deux petits personnages en NB avec juste un peu de couleur). A+ Nicolas

    ResponderEliminar
  9. Cristina, germana Lydia:

    Segueixo el vostre blog des del primer dia i fins avui no us he escrit pensant que ja teníeu prou feina, però no puc estar-me més de dir-vos que és fantàstic llegir i veure les fotos i dibuixos, amb vosaltres estic viatjant per aquell continent meravellós. Ens feu riure, plorar, patir, gaudir,... en definitiva VIURE amb vosaltres aquesta aventura. Rebeu els meus millors desitjos per a una vivència fantàstica, en definitiva rebeu tota l'energia positiva que des d'aquí us puc enviar. GRÀCIES per ser com sou.
    Cristina (la que feia la foto de Lleida de la mare, tata, Lydia....)

    ResponderEliminar
  10. cada mensaje que recibimos nos ilusiona; cada uno es un empujoncito a continuar, un soplo de ánimo...
    suposo q des de lluny sembla surrealista el nostre viatge... però per mi el que és surrealista el mal q fem al planeta els humans.. i la pèrdua alarmant de valors al primer món..
    tens molta moltissíma raó ARTURO… crec q em costarà molt la tornada
    CRISTINA...vosaltres també ens feu riure, plorar i gaudir amb els vostres missatges que converteixen aquest en un viatge d’anada i tornada

    ResponderEliminar
  11. Aneta,Francesc,
    Gracias.

    Gracias a vuestro blog puedo viajar desde barcelona y vivir una pqña parte de lo que estáis viviendo vosotros. Me sirve como evasíon del curro de 12h/dia en el que estoy metido. Sin duda no hay mejor forma de desconectar que sentir a través de vuestros ojos experiencias tan vitales.

    De nuevo gracias.

    PD: Intentaré escribir más a menudo pero suelo tener pocos momentos de tranquilidad

    ResponderEliminar