que quedi clar que jo no crec en el matrimoni.. i que quedi clar que això tampoc vol dir que no em casaré mai..
però per començar el matrimoni és una convenció o ritual inventat per l'home..
Bé, aquest no és el tema del blog d'avui...ara visc a París i mica en mica vaig descobrint com és la gent aqui, amb les seves coses bones i dolentes...
I m'ha decepcionat enormement sentir-me a vegades només un número. No una persona, amb un nom i cognom, amb una forma de ser, si no tan sols un número més que fitxar.
I dic tot això perquè he fet les fotos a una boda recentment a un poble prop de París i m'he adonat que s'està frivolitzant molt el fet de casar-se. Un acte, que personalment que hauria de ser quelcom profund.
L'ajuntament assigna a cada parella 15 minuts on es llegeixen els textes a correcuita i la parella i els testimonis han de firmar quasi a la porta ja que la següent parella que es casa entra i la màquina no es pot aturar.
A més de tot això, no es casen l'Aann amb el Josep sinó que es casen l'Anna informàtica i el Josep recepcionista.
El treball és el que et defineix aqui. Quina espècie de classisme és aquest??
tot gira cada cop més depressa i sembla que a ningú l'importa que s'estigui esfonsant el vaixell on naveguem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario